Credo

1. Crec que les vides són complicades, que arribem aquí sense manual d'instruccions, i que mirem de sortir-nos-en tan bé com podem.
2. Crec que els humans intuïm que hi ha alguna cosa més, més enllà del que podem percebre o comprendre. 
3. Per poder aprofundir en això que intuïm, com que sense percepció o comprensió no ens és possible fer-ho, ens dotem de metàfores, o d'hipòtesis de treball.
4. Quan aquestes metàfores o hipòtesis de treball les transmetem de generació en generació, i les anem enriquint culturalment, esdevenen religions.
5. Les religions acumulen la saviesa de totes les persones que històricament les han viscudes i enriquides. Però, perquè al final tot el seu fons prové simplement d'intuïcions humanes, totes les religions són igual de veritables i igual de falses.
6. Cadascú (si ho vol) ha de trobar aquella religió que li sigui més propera a la seva manera de pensar i als seus valors. També acabar-se-la d'ajustar per fer-se-la seva (i, així, anar-la enriquint per a les properes generacions). Al final, l'objectiu és que la religió sigui útil per viure això que intuïm però que no sabem comprendre.
7. No s'ha de perdre mai de vista que les religions són metàfores, hipòtesis de treball. Són creença, no coneixement. 
8. El diàleg intrarreligiós i interreligiós, i amb l'ateisme, és bo i és saludable. També amb els indiferents, és a dir, els que no estan interessats en aquest aprofundiment.
9. El diàleg amb la filosofia i la ciència és necessari per poder descartar hipòtesis que sabem que no s'ajusten a la realitat. Les religions s'han de revisar contínuament, sota la mirada de l'escepticisme.
10. Cal tenir present sempre que potser aquesta intuïció humana és senzillament una falsa intuïció. Cal viure-ho amb normalitat i serenitat.

Publicat el diumenge de Pasqua de 2026